divendres, 19 de febrer del 2016

Els Joves volen quedar-se a viure a Cabrils

Foto: Maria (Dena)
Barcelona: Casal de Joves TorreBlanca
Article de les JERC de Cabrils a El Pelut

Fa unes setmanes vaig llegir una notícia al diari ARA que parlava sobre el preu del lloguer als diferents pobles i ciutats de Catalunya. Com a cabrilenc em va cridar l’atenció una cosa; Cabrils és el poble de tot el principat de Catalunya amb el preu del lloguer més elevat, concretament 1221 euros mensuals.

Després de llegir la notícia em vaig preguntar què podíem fer per a canviar aquesta situació. Primer de tot hem de dir que a ningú se l’hi escapa que és una situació dramàtica pels joves cabrilencs, ja que veiem truncada la capacitat d’emancipar-nos. Si la meitat dels joves estan a l’atur i de la meitat que treballen la majoria tenen contractes precaris i de baixa remuneració, com se suposa que un jove pot emancipar-se? I si a això li sumem el preu del transport fins al lloc de feina (al municipi hi manquen llocs de treball pels joves) o el preu dels estudis l’emancipació es converteix en un somni inaccessible.

Què podem fer doncs? Des de les JERC creiem que l’Ajuntament de Cabrils hauria de posar-se les piles per solucionar aquest tema ja que és preocupant. Si la regidora Marta Gómez no té idees per a ajudar al jovent a emancipar-se doncs des de les JERC ens oferim a treballar les nostres propostes electorals per implementar-les a Cabrils. Per començar podríem iniciar un projecte de masoveria jove per aconseguir habitatges econòmics i rejovenir el centre del poble. Cost = 0 euros.

El que fa falta és dir que la manca d’habitatge és un gran problema. Som el futur i volem un lloc per viure dignament a Cabrils.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Seguim creient en els Cicles formatius d’hostaleria

Restaurant l'Escola
Article de la regidora d'ERC Cabrils Maite Viñals a El Pelut

Sis mesos després de ser investits regidors  d’ERC ja sabem què és treballar des de l’oposició (hi treballem perquè així ho hem decidit perquè la insistència de l’equip de govern perquè hi entrem a formar part i els seus retrets perquè no ho fem comencen a ser una bonica tradició dels plens).

El fet de no estar governant no vol dir que no treballem, sí en canvi vol dir que estem exposats al caprici de la majoria del plenari (la majoria absoluta del govern de CDC, UDC i MUC) a que les nostres mocions i propostes quedin aturades si el govern considera que no s’ho valen.  

Nosaltres continuarem treballant en el programa que vam presentar als veïns de Cabrils. Un dels cavalls de batalla d’aquest era la creació d’un cicle formatiu de grau mig d'hostaleria. Cabrils és vila gastronòmica, organitza una Mostra Gastronòmica de prestigi comarcal, disposa d’una potent Associació d’Hostalers que podria col·laborar, no només amb l’experiència dels seus professionals, sinó també oferint la possibilitat que els alumnes fessin pràctiques als seus establiments (assegurant el lligam obligatori de Cicles Formatius – Empresa). 

Des d’Esquerra ens vam posar a treballar abans de les eleccions, l’entrevista amb l'exdirector general de formació professional,  en el seu moment el principal avalador de l’arrencada de cicles de cuina a Terrassa i Barcelona, ens va dibuixar l’escenari real de dificultats. La posta en marxa d’uns estudis en un centre públic no són competència municipal, ho sabem perfectament, però creiem que una proposta del món local, amb participació de tota la comunitat educativa, pot tenir la força per convèncer a qualsevol administració (a Cabrils la construcció del nou edifici de l'institut ha estat un projecte reivindicat durant anys per la comunitat educativa fins aconseguir-se).

Actualment al Maresme, comarca que té en la gastronomia una de les seves millors apostes,  l’oferta pública d’estudis d’hoteleria es redueix a l’Institut Bisbe Sivilla de Calella, estudis d’aquesta branca formativa no només complementarien l’oferta educativa al Baix Maresme sinó que serien pol d’atracció d’estudiants de la comarca a Cabrils, i absorbirien els alumnes queden fora d’aquests estudis a la comarca per la falta de places, xifres patents any rere any. Per tant des d’Esquerra Cabrils continuarem treballant en un projecte en el què creiem positiu i enriquidor pel municipi i la comarca.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Primers passos de la Taula de suport als refugiats

Foto: cartell de la Taula
Article de la regidora d'ERC Cabril Laia Ferrer a El Pelut

Si al final de l’estiu de 2015 Europa va viure estremida per la ‘crisi’ dels refugiats sirians que creuaven el continent, arribat el final de l’any sembla que la tensió -tant informativa com política en aquest sentit- s’ha esvaït.

A Cabrils, però, vam arribar a les festes de Nadal amb un gran esdeveniment que, gràcies a l’esforç col·lectiu, va permetre fer visible la problemàtica dels refugiats, prendre’n consciència i recollir fons pel seu ajut.

L’edició del Sàpiens dedicat a les persones refugiades va omplir de gom a gom La Fàbrica el 19  de desembre  passat. 39 equips (500 persones) van jugar a un Sàpiens especial que, amb els refugiats i les migracions com a tema central de totes les seves proves va recollir gairebé 7000€ nets que es destinaran a l’ajuda a les persones refugiades.

Per ara (i ja fa mesos que esperem), encara no se sap quan arribaran les persones refugiades que s’han assignat al nostre país, ni quantes seran ni de quins recursos tindran necessitat. Tot i això Cabrils continua treballant per poder oferir a aquestes persones el que puguin necessitar en el moment de la seva arribada.

Tots els partits del consistori i persones a títol individual conformem la Taula de suport a les persones refugiades. Va ser precisament des de la taula d’on va sorgir la iniciativa de dedicar el Sàpiens d’hivern a aquesta causa i serà també l’encarregada de gestionar els fons recollits.

El nostre poble no disposa d’habitatges per cedir (principal requisit per ser poble d’acollida) però amb iniciatives com el Sàpiens i els fons que s’hi van recollir ens podem dotar de recursos per contribuir a l’ajut a les persones refugiades allà on sigui que arribin quan les administracions europees desencallin els acords i redistribueixin les persones que, encara avui, travessen Europa.