Sobre la sentència del TC referent a l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua)

Esquerra Republicana a Cabrils va presentar el darrer ple la moció referent a la sentència del Tribunal Consitucional relativa a l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terenys de Naturalesa Urbana. Una moció que va ser acordada per les dues entitats muncipalistes més grans del país, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. Una moció important pel seu contingut, pel possible impacte futur sobre les arques municipals. Dependrà finalment de les persones que podran acollir-se-hi.

A la comissió informativa, CiU va manifestar la seva voluntat d'afegir-se-hi.

Posem-nos en antecedents:

El Tribunal Constitucional, en la seva sentència del 16 de febrer del 2017, estima en part la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat Contenciós-Administratiu de Donostia contra la regulació de l’impost de la plusvàlua municipal.

En primer lloc, mostrem total acord amb el sentit d'aquesta sentència. El mètode de càlcul definit per la llei d'hisendes locals en ocasions provoca que es gravin situacions en que no existeix un increment real de valor del terreny de naturalesa urbana (plusvàlua). Des del nostre grup entenem que es tracta d’una qüestió de justícia tributària i donarem suport a totes aquelles iniciatives que, partint d’una anàlisi rigorosa, aportin solucions tècnicament viables.

D’altra banda, aquesta sentència del TC només anul·la els articles de la Norma Foral 16/1989, de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana de Guipúscoa. La mateixa sentència declara improcedent pronunciar-se sobre els articles 107 a 110 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals per no ser articles aplicats al procediment que origina aquesta qüestió d'inconstitucionalitat. Malgrat tot, per ser articles idèntics als anul·lats, entenem que l'Estat haurà d'actuar i modificar els articles corresponents de la llei d'hisendes locals. En aquest sentit, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ja han sol·licitat formalment a l’Estat que realitzi els canvis normatius necessaris per adaptar l’estructura d’aquest impost a la doctrina marcada pel TC. També s’han registrat iniciatives de diversos grups al Congrés demanant que s’acceleri aquesta reforma.

L’any 2014 els municipis catalans van ingressar 445 milions d’euros per aquest impost, representant gairebé un 10% sobre el total d’ingressos tributaris municipals. El conjunt de municipis de l’Estat van ingressar 2.280 milions d’euros.

A Cabrils, el 2013 els drets reconeguts van ser de 970.987,56€, el 2014 arribaven a 1.301.585,74€ i el 2015 s’assolien els 1.761.538,26€ sent el pressupost municipal global de la corporació els darrers anys al voltant dels 11 milions d’euros.

En conseqüència, és urgent efectuar els canvis legislatius necessaris que permetin exigir l’impost amb plena seguretat jurídica.

Pel que fa al retorn de les quotes tributàries ja liquidades entenem que no existeix base jurídica per fer-ho mentre no hi hagi un pronunciament judicial directe sobre la pròpia ordenança fiscal o sobre els articles 107 a 110 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals que regulen aquest impost i en els quals se sustenten les nostres ordenances fiscals.

Amb caràcter general, els tribunals han establert que les sentències que anul·len parcialment una ordenança no tenen efecte sobre els actes ferms i consentits, ja que prevaldria l'article 19 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals sobre l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa. Per contra, segons diversos pronunciaments del TSJC, en el cas de les autoliquidacions si hi haurà extensió dels efectes de la sentència amb un efecte retroactiu de quatre anys. Quan hi hagi un pronunciament directe sobre l’articulat de la llei d’hisendes locals, hauran de ser els serveis tècnics de cada ajuntament qui valorin en quins casos es pot procedir al retorn de les quotes liquidades i ens quins casos la normativa tributària no permetria fer-ho.

A l’espera que el legislador estatal efectuï la corresponent modificació legislativa de la llei d’hisendes locals, és recomanable que els ajuntaments adoptin ja aquesta doctrina per a les futures liquidacions. Per tant, caldrà implementar les mesures necessàries que permetin acreditar documentalment els supòsits en que no s’ha produït un increment real de valor dels terrenys de naturalesa urbana, evitant practicar cap liquidació.

Entenem que tècnicament no és viable plantejar un retorn d’ofici de totes aquelles liquidacions efectuades sense l’existència de l’increment real de valor, precisament perquè abans caldria acreditar documentalment aquesta manca d’increment real de valor. El que si poden fer els ajuntaments és habilitar un punt d’informació específic on els afectats puguin plantejar tots els seus dubtes i que permeti agilitzar totes les gestions referents al retorn d’aquestes liquidacions quan hi hagi un pronunciament definitiu que afecti als articles de la llei d’hisendes locals que regulen aquest impost.

Finalment, cal recordar que la llei 18/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència ja va incorporar una exempció en l’article 105 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals per a les transmissions realitzades per persones físiques amb ocasió de la dació en pagament i execucions hipotecàries. També l’article 108 el RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals recull la possibilitat que els ajuntaments estableixin una bonificació de fins al 95% en la quota íntegra de l’impost en les transmissions per causa de mort realitzades en favor dels conjugues, ascendents i descendents.

En conclusió, entenem que cal adoptar una posició prudent a l’espera del pronunciament del TC sobre els articles la llei d’hisendes locals que regulen aquest impost i a l’espera dels canvis legislatius que es facin per adaptar l’estructura d’aquest impost al que estableix la sentència del TC.

El Ple aprova les dues mocions presentades per Esquerra

Esquerra va presentar dues mocions: la moció referent als beneficis fiscals en l’IBI de les autopistes de peatge, i la moció referent a la sentència del Tribunal Constitucional referent a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua). Totes dues van prosperar.

La moció referent als beneficis fiscals en l’IBI de les autopistes de peatge, que ja vam intentar presentar el mes de gener, però que ha calgut esperar dos mesos per a transaccionar-la i que finalment el govern s’hi afegís. Una moció que sol·licita al govern de l’Estat i la Generalitat que no allarguin les concessions, i que compensi als ajuntaments per la falta d’ingressos de l’IBI durant les darreres dècades. Enguany tots els municipis pels que passa algun tros d’autopista ja poden reclamar el 100% de l’IBI.

La segona moció referent a la sentència del Tribunal Constitucional referent a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua) la va presentar també ERC i s’hi ha afegit CiU. El mètode de càlcul definit per la llei d'hisendes locals en ocasions provoca que es gravin situacions en que no existeix un increment real de valor del terreny de naturalesa urbana (plusvàlua). Això ha estat la causa de la declaració d’inconstitucionalitat per alguns articles de la llei foral guipuscoana.

Una moció acordada per les dues associacions municipalistes més gran del nostre país, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. La moció, que va ser aprovada, demana a l’Estat la modificació dels articles que regeixen l’impost, i per la qual els municipis han obtingut molts ingressos els darrers anys, ajudant a suportar millor també la crisis a les arques municipals. No es pot saber encara quant diners caldrà tornar als veïns que es trobin en aquesta situació, però no serà fins que hagi estat modificada la llei que podran retornar-se.

Esquerra proposa l'aprovació de la moció en relació a la sentència del tribunal constitucional relativa a l'Impost sobre l'Increment de Valors dels Terrenys de Naturalesa Urbana

Esquerra proposarà al ple de l'Ajuntament de Cabrils que es sumi a la proposta de la FMC i l'ACM en referència a la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut per la plusvàlua.

Aquest sentència declara inconstitucional part de l'articulat de la norma foral guipuscoana per tal que els supòsits d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana deixin d’estar-hi subjectes, i per tant no es cobrin. Donat que ja es preveu que el legislador, en aquest cas l'Estat, haurà de modificar el redactat, i caldrà retornar alguns cobraments declarats ara indeguts, s'ha proposat a la resta de grups municipals de Cabrils que es sumin a la presentació d'aquesta proposta.

MOCIÓ EN RELACIÓ A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL RELATIVA A L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA

Atès que per Sentència del Tribunal Constitucional, de data 16 de febrer de 2017, s’han declarat inconstitucionals i nuls els articles 4.1, 4.2 a) i 7.4 de la Norma Foral 16/1989, de 5 de juliol, de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana del Territori Històric de Guipúscoa, però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor.

Atès que la sentència del TC conté un mandat al legislador perquè porti a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana per tal que els supòsits d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana deixin d’estar-hi subjectes.

Atès que, si bé el TC encara no s’ha pronunciat sobre la regulació de l’IIVTNU continguda al Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Hisendes Locals (TRLHL), el text dels articles 107 i 110.4 d’aquesta llei és pràcticament idèntic al de les disposicions de la norma foral de Guipúscoa declarades inconstitucionals, raó per la qual podem preveure que el TC, quan s’hagi de pronunciar sobre els esmentats articles del TRLHL que regulen el que popularment es coneix com a pressupost sobre la plusvàlua, ho farà en termes equivalents als de la Sentència de referència.

Atès que l’aplicació de la doctrina del TC podria comportar que els ajuntaments haguessin de procedir a la devolució de quantitats liquidades en concepte d’IIVTNU en relació a terrenys que no havien experimentat un increment de valor, com a conseqüència d’una regulació estatal incorrecta els efectes negatius de la qual no s’han d’assumir, en cap cas, pels ens locals afectats.

El Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Cabrils proposa al ple de la corporació l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar el Govern de l’Estat perquè presenti, amb urgència, un projecte de llei de modificació del TRLHL per la qual els supòsits d’inexistència d’increment de valor del sòl deixin d’estar subjectes a l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU) i situï el marc jurídic d’aquest impost en els termes establerts a l’esmentada Sentència del TC.

Segon.- Instar el Govern de l’Estat a incloure en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2017 una partida específica per compensar els ajuntaments, en el cas que, per efecte d’una Sentència del Tribunal Constitucional, hagin de procedir a la devolució de quantitats liquidades en concepte de l’IIVTNU aplicat en relació a terrenys el valor dels quals no havia experimentat cap increment.

Tercer.- Posar a disposició dels ciutadans assessorament en tot allò referent a la gestió i liquidació de l’impost sobre l’increment de Valors del Terrenys de Naturalesa Urbana.

Quart.- Promoure, juntament amb les entitats municipalistes, un debat públic al voltant del finançament dels ens locals, amb l’objectiu que esdevinguin unes administracions sostenibles econòmicament i puguin desenvolupar de forma eficient les competències que els pertoquen.

Cinquè.- Notificar d’aquest acord al Govern de l’Estat, als diferents grups del Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats i del Senat, a l’FMC i l’ACM.

Més informació: http://www.tributs.cat/ca/tributs/locals/plusvalues/

Moció referent als beneficis fiscals en l'IBI de les autopistes de peatge. Cabrils també perd diners.

Esquerra va proposar a tots els grups municipals adherir-se a una moció pel cobrament de l’IBI a les empreses concessionàries de les autopistes, però finalment a la junta de portaveus anterior al ple ordinari de dijous 26 de gener, vam decidir entre tots, posposar la seva entrada pel ple de març abans de girar el rebut el mes d’abril. Us en continuarem informant.

MOCIÓ REFERENT ALS BENEFICIS FISCALS EN L’IBI DE LES AUTOPISTES DE PEATGE

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El món local pateix les disfuncions d’un sistema de finançament municipal que s’ha demostrat insuficient per a cobrir el conjunt de necessitats de despesa dels Ajuntaments. A part de no atendre la reivindicació històrica del municipalisme per un sistema de finançament més just, l’Estat espanyol ha aprovat diverses normatives que han tingut un impacte negatiu en les finances locals, sense articular les corresponents compensacions econòmiques o bé sent aquestes clarament insuficients.

L’atorgament de beneficis fiscals a les empreses concessionàries de les autopistes de peatge és un clar exemple de com una mesura adoptada per l’Estat espanyol ha repercutit directament sobre els ingressos municipals, reduint la recaptació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) provinent de les autopistes. Les empreses concessionàries han gaudit d’un benefici fiscal del 95% de la base imposable de la Contribució Territorial Urbana, benefici que s’estendria com a màxim fins a la finalització de la concessió tal com estableix l’article 12 a) de la llei 8/1972, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió.

La posterior aprovació de la Llei d’Hisendes Locals reconvertia la Contribució Urbana en l’Impost sobre Béns Immobles i, mitjançant la Disposició Transitòria Segona, s’establia la transposició dels beneficis fiscals reconeguts per a la Contribució Urbana, fins a la data de la seva extinció o bé fins al 31 de desembre de 1992.

Aquesta mesura adoptada per l’Estat espanyol repercutia directament sobre els ingressos municipals, reduint la recaptació de l’IBI provinent de les autopistes. Diversos municipis van considerar que era de justícia exigir una compensació econòmica a l’Estat en la mesura que una llei estatal havia provocat una minoració dels recursos municipals, i emparant-se en l’article 9.2 de la pròpia llei d’hisendes locals, que estableix que “les lleis per les quals s’estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació que corresponguin”.

Per la seva banda, l’Estat sempre s’ha negat a compensar els municipis afectats provocant nombrosos litigis, amb sentències de diferents Tribunals Superiors favorables als municipis i una sentència final del Tribunal Suprem (STS 7142/2011) que donava la raó a l’Estat.

La pròrroga de les diferents concessions a les empreses explotadores de les autopistes de peatge va provocar l’ampliació dels terminis per als beneficis fiscals, entre ells el de l’Impost sobre Béns Immobles. Una vegada més l’Estat espanyol mostrava la seva deslleialtat institucional amb el món municipal, posant per davant els interessos de les grans empreses concessionàries.

Aquesta ampliació de les concessions queda regulada al RD2346/1998, de 23 d’octubre, pel qual es modifiquen determinats aspectes de la concessió de “Autopistas, Concesionaria Española, Sociedad Anónima” (ACESA). La clàusula V del conveni que figura a l’Annex d’aquest decret estableix que, malgrat la concessió s’estén fins al 31 d’agost del 2021, els beneficis fiscals recollits a l’article 12.a) de la llei 8/1972 es mantindrien només fins al 31 d’agost del 2016. Per tant, a partir d’aquest any 2017 les empreses concessionàries han d’abonar el 100% de l’IBI corresponent a les autopistes. Els municipis afectats per aquest decret són aquells pels qual transcorre algun dels trams de pagament de les següents autopistes:

• AP-7, de La Jonquera a Tarragona
• AP-2, d’Aitona a Banyeres del Penedès
• C-32, de Montgat a Palafolls
• C-33, Barcelona a Montmeló

La mateixa clàusula V del conveni estableix que els concessionaris de les autopistes hauran d’abonar 20,9M€ a l’Estat durant els darrers 5 anys de la concessió, és a dir, durant el període 2017-2021, a raó d’un 20% anual.

Les continues mesures adoptades els darrers anys per l’Estat espanyol en favor de les grans corporacions en àmbits estratègics com l’energia, telecomunicacions, infraestructures, etc. ens obliga a vetllar per la extinció definitiva d’aquest benefici fiscal que gaudeixen les empreses concessionàries de les autopistes. Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Cabrils proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Donar compliment a la finalització del benefici fiscal que gaudeixen les autopistes encarregant als serveis de gestió tributària responsables del padró de l’IBI que facin les gestions i actuacions necessàries per garantir el cobrament del 100% de la quota de l’IBI a l’empresa concessionària.

Segon. Demanar al Govern de l’Estat espanyol que no aprovi cap altra mesura destinada a prorrogar els beneficis fiscals de les concessionàries de les autopistes de peatge.

Tercer. Exigir a les empreses concessionàries i al Govern de l’Estat espanyol que en cap cas traslladin el major cost que suposa la supressió dels beneficis fiscals a les tarifes que paguen les persones usuàries.

Quart. Instar al Govern de l’Estat espanyol que destini els imports pendents d’abonar pels concessionaris, recollits al RD2346/1998, a compensar els municipis afectats per la bonificació del 95% en l’IBI de les autopistes.

Cinquè. Exigir que no es renovin les concessions de les autopistes de peatge més enllà dels terminis establerts per la normativa vigent. 

Sisè. Comunicar aquest acord al Govern espanyol, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya.

Cabrils, 22 de gener de 2017

Grup municipal d'ERC

Repassem la proposta d’ordenances fiscals modificades pel 2017

Les ordenances fiscals ens toquen
la butxaca a tothom

El govern ha plantejat la modificació de l’articulat d’algunes ordenances per adaptar-la a la normativa, sense apujar o abaixar els imports a pagar: l’ordenança general de gestió, liquidació i recaptació dels ingressos de dret públic municipal; l’ordenança de béns immobles; l’impost d’activitats econòmiques; l’impost de vehicles de tracció mecànica; l’impost d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana; la taxa de serveis intervenció administrativa i la taxa pel servei de clavegueram.

La resta de modificacions tenen afectacions relatives segons el col·lectiu a la que van destinats: El govern ha introduït modificacions a la taxa de l’Escola Bressol, per a la prestació de servei d’ús d’equipaments municipals; per l’ocupació de terrasses de la via pública; per la prestació de serveis d’equipaments municipals; per instal·lació de parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situats en terrenys d’us públic i indústries del carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic; per l’ús de les instal·lacions esportives; els preus del CEM i finalment, la nova taxa per verificació ús anòmal habitatge. Quin creiem que és l’impacte real a les economies de les empreses i els veïns de Cabrils més enllà de la no modificació de les ordenances que aporten més ingressos a les arques municipals (IBI, vehicles, guals, clavegueram, etc.)? Depèn.

L'Escola Bressol

Considerem que el benefici total per les famílies no és suficient com per a donar per bones les modificacions realitzades.

Els pares de l’escola bressol, trobaran una disminució del preu del Casal del mes de juliol. S’abaixa 30 euros per criatura. Per altra banda, s’insereixen nous elements: el pagament de l’agenda, el book amb les fotos de final de curs, i la visita a La Granja, els dos darrers ja es pagaven.

Esquerra aposta per la introducció d’una tarifació segons criteris progressius, i no proporcionals, a fi que la pressió fiscal sobre les famílies sigui relativament més equilibrada.

Mentre no assolim aquest objectiu, Esquerra ha tornat a proposar la possibilitat d’introduir una bonificació del 30% a les famílies amb dos fills, amb una renda de 18 mil euros si és monoparental i de 36 mil euros si és de dos adults. El govern l’ha desestimat derivant a les famílies que tinguin necessitats específiques a Serveis Socials.

Terrasses en espais públics

No ens hi oposem, tenim poc comerç i hem de potenciar-lo, però sorprèn com es resolen els conflictes. Aquesta no és precisament la millor manera.

L’any passat, tot i que no va transcendir, el govern va tenir “un problema” amb el càlcul de les terrasses que va provocar malestar entre alguns dels comerciants amb taules en espai de titularitat pública. Com tothom sap, aquests comerços es troben al carrer Nou i al passatge d'Anselm Clavé. Un cop girat, se’ls demanava que paguessin força més diners per un error comès per l’administració. Després de la situació creada, entenem que el govern ho ha volgut compensar, i modifica l’ordenança per a que hi hagi una quota anual al mateix preu que haurien hagut de pagar si haguessin demanat permís per mig any. Ara la quota a satisfer serà de 15 euros/m2 tot l'any.

Els ingressos per a l’ajuntament són petits i els beneficis pels comerciants, grans però l’obligació de votar totes les ordenances en bloc ens lliga de mans per votar allò que ens agrada a favor.

Alguns usos d'espais municipals

Sense voler ser extremadament rigorosos, aquestes taxes afecten als particulars, i no a les entitats que fan ús del centre cívic, per a fer classes i activitats amb finalitat de lucre. Cal afegir els preus públics del CEM, que tenen finalitats promocionals per a rendibilitzar el centre esportiu de la piscina.

Ús del poliesportiu i de la zona esportiva municipal (camp de futbol)

Què passarà amb l’ordenança d’ús de les instal·lacions esportives municipals? D’entrada, cada usuari del camp de futbol, amb aquesta modificació, haurà de pagar 20 euros a l’any a l’ajuntament, pagament que fins ara no ho feia. Els usuaris del poliesportiu, sí.

Això, de moment, suposarà uns ingressos per l’ajuntament d’aproximadament 4.800 euros que fins ara no tenia. Cal tenir present que la subvenció del 2016 de l'ajuntament al club ha estat de 9.482,14 euros. Ara bé, el govern vol negociar amb el CE Cabrils un nou conveni, el darrer data dels anys 80, l’únic que hi ha subscrit amb alguna entitat esportiva a Cabrils. Tot queda supeditat al nou conveni que el govern ha de negociar amb la junta del CE Cabrils, que a data del ple no s’havia fet encara.

Altres consideracions. Guals

Esquerra ha tornat a posar sobre la taula la taxa dels guals, que pagui qui el fa servir. Una taxa que, dels 25 mil euros pressupostats el 2013, reconeguts nets van ser de 100 mil euros, 230 mil per l'any següent, el 2014 i de 151 mil pel 2015. Novament el govern l’ha desestimat adduint que no seria possible controlar les males praxis. En canvi, hem aprovat, amb el vot a favor d’Esquerra, una moció per a identificar, vigilar i inspeccionar els habitatges buits del nostre municipi amb la intervenció de la inspecció tècnica i la policia local. Hem de dir doncs que potser cal entendre que el govern no confia en els cabrilencs per a que paguin una taxa per ús dels guals, però vetllarà perquè els nostres habitatges no estiguin buits. En paraules d’alcaldia «si no es vol pagar, només cal posar la vorera a nivell [...], en uns anys ho tindrà amortitzat i ja no haurà de tornar-se'n a preocupar del gual. Estem parlant de 50 euros anuals». Cert 50 euros anuals, però tot va sumant.

Esquerra ha votat en contra de la modificació de les ordenances fiscals pel 2017. El ple les ha aprovat amb el vot a favor del govern (7 vots) i PSC (1) i el vot en contra d'ERC (3 vots, per absència per motius laborals de la regidora Laia Ferrer) i l'abstenció del PP (1)

Deixem pel proper post parlar-vos de la nova taxa pels habitatges buits.