 |
| Ministre Cristóbal Montoro |
ORDRE DEL DIA:
1. - Ratificar el caràcter urgent de la sessió
Votem A FAVOR de la urgència. El període de presentació de la formalització del conflicte finalitza abans del proper ordinari del mes de març.
2. - Aprovar la formalització del conflicte en defensa de l'autonomia local contra la Llei 27/2013 de 27 de desembre, de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local.
El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i Consens x Cabrils voten A FAVOR d'aquest punt de l'ordre del dia.
Per explicar el nostre vot, hem d'explicar sense aprofundir massa què representa pel món local la Llei 27/2013, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) que va aprovar el govern del PP al Congrés dels Diputats.
Aquesta és una llei que no només ataca l'autonomia local, sinó que també envaeix les competències exclusives que atorga a la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria l'Estatut.
El govern de l'Estat, forçat pels compromisos amb les autoritats europees a canvi d'evitar el rescat directe, va comprometre's a reformes estructurals de l'administració. Una d'elles va ser la introducció d'un nou precepte constitucional, la famosa reforma en una tarda de la Constitució acordada entre PP i PSOE. En el seu article 135, s'introdueix l'estabilitat pressupostària i l'absència de dèficit com a principi rector per a totes les administracions públiques de l'Estat. Aquest precepte ha començat per aplicar-se, no només a aquella administració que és globalment menys deficitària, el món local, sinó també aquella que és menys influent i més vulnerable.
El govern de l'Estat va arribar a xifrar en un estalvi de 8.000 milions d'euros l'estalvi, però en les redaccions posteriors del text després dels conflictes amb els seus propis quadres locals, ha desaparegut de les justificacions del ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques a l'hora de presentar la llei.
Aquesta llei és la primera aplicació pràctica d'aquesta nova doctrina constitucional i aplica sobre els municipis allò que encara no aplica l'Estat a ell mateix.
El Tribunal Constitucional haurà de decidir quin dos articles té més pes, l'autonomia local o el d'estabilitat pressupostària. A més a més, la distribució de competències entre Estat i CCAA que en el cas de Catalunya, l'Estatut reconeix les competències exclusives en matèria de règim local, i també el principi de lliure competència entre serveis públics i privats en els quals la norma prioritza els privats.
La llei distingeix les comptències municipals en aquelles que són pròpies i impròpies. Les primeres són les bàsiques que han de complir els municipis, i promou que siguin les diputacions o la CCAA les que gestionin les que no li són pròpies o quan el municipi es trobi en situació financera delicada. Moltes de les competències que gestionen actualment els municipis de menys de 20.000 habitants, com les escoles bressol, escoles d'adults, bona part dels serveis socials, salut pública, etc. poden veure'ls obligats els municipis a despendre-se'n, en contra d'un més que reconegut principi de subsidiarietat.
En aquelles competències o serveis que les diputacions vulguin cedir als municipis de menys de 20.000 habitants sanejats, haurà d'haver un pacte entre administracions. Aquest només podrà ser possible si es demostra que la seva gestió és més barata i eficient que la proposada per la diputació i haurà de ser amb el vist i plau del govern central. Si les competències són impròpies, no només no hi podrà haver duplicitat pel mateix servei sinó que també caldrà que la delegació vaig acompanyada d'un informe econòmic financer aprovat pel ministeri.
Els municipis que no acompleixin els criteris econòmics de sostenibilitat financera no només es veuran castigats amb la retirada de la gestió dels serveis impropis sinó també dels seus serveis obligatoris que passaran a ser coordinats per les diputacions i que hauran de sotmetre's a un pla econòmic financer. Això aturarà pràcticament la seva activitat i els serveis al ciutadà per concentrar-se gairebé en exclusiva al retorn del deute i la supressió de la situació de dèficit.
La llei limita els càrrecs públics amb dedicació exclusiva, el número de càrrecs de confiança i els seus sous. L'impacte real del qual, malgrat la propaganda del PP serà mínim a Catalunya.
En resum:
Aquesta és una llei que no només ataca l'autonomia local, sinó que també enveeix les competències exclusives que atorga a la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria l'Estatut. El Tribunal Constitucional haurà de decidir quin dos articles té més pes, l'autonomia local o el d'estabilitat pressupostària. Caldrà també resoldre el principi de lliure competència entre serveis públics i privats en els quals la norma prioritza els privats.
Segons el nostre punt de vista aquesta ha estat una llei feta d'esquena a les entitats locals, sense el consens mínim necessari i atacant a l'administració més feble financerament malgrat ser la més propera a les persones.
Per tot això votem A FAVOR de la proposta.
Més informació:
