El ple de l'Ajuntament de Cabrils votarà sobre els atacs del govern espanyol a la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han proposat als seus associats, l'aprovació d'una moció de de rebuig als atacs del govern espanyol contra la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La moció ha estat elaborada conjuntament per dues les entitats municipalistes. Bona part dels grups municipals de l'Ajuntament de Cabrils hem agafat el testimoni per donar-hi suport.

Moció de rebuig als atacs del govern espanyol contra la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. L’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica és una situació de desemparament en què es troben moltes llars com a conseqüència de la precarietat econòmica de moltes famílies que pateixen la crisi. En molts casos es veuen incapaces de fer front al pagament de la factura energètica dels seus habitatges al trobar-se a l’atur, en una situació de sobreendeutament o de manca d’ingressos suficients per arribar a final de mes. Aquesta situació de vulnerabilitat que afecta a moltes persones els planteja haver d’escollir quines són les despeses prioritàries per a la seva subsistència renunciant a l’alimentació o a un habitatge digne.

El món local, coneixedor de les de les problemàtiques reals que afecten als veïns i veïnes, des de l’inici de la crisi ha estat fent front als problemes derivats de la pobresa energètica i l’emergència habitacional. Mesures, que gràcies a la proximitat i a la immediatesa han servit de mur de contenció per pal·liar la greu situació dels que pateixen.

Des de la Comissió s’ha instat als Estats membres a adoptar mesures per protegir als consumidors més vulnerables i a lluitar contra aquest fet que va associat a d’altres situacions com l’atur o la lluita per conservar o accedir a un habitatge digne.

El Parlament europeu ha requerit als governs per tal de que donin resposta a les famílies perquè “ningú hauria de morir a Europa per no tenir calefacció” i en una resolució ha reconegut que “si el govern regional o local” és capaç de trobar els recursos amb els quals pot finançar, ni que sigui parcialment aquesta política, que es faci”. En aquest sentit, el Govern de Catalunya després de reunir-se amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va aprovar el Decret Llei 6/2013, ratificat pel Parlament, pel qual es modificava el Codi de Consum de Catalunya per garantir que no es pugui interrompre el subministrament energètic deixant sense calefacció als consumidors més vulnerables i prohibint la desconnexió durant els mesos d’hivern. La Generalitat va aprovar la norma amb l'objectiu que es fes efectiva la moratòria amb la qual no es pogués tallar ni la llum ni el gas a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març.

Davant d’aquesta situació de vulnerabilitat i desemparament de bona part de la població catalana, l’única resposta política per part del govern central ha estat la d’interposar recursos d’inconstitucionalitat que paralitzen les normatives i suposen el que ha estat una constant en la legislatura, la judicialització de conflictes polítics.

El Decret Llei 6/2013 va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional l’abril de 2015, després que el Govern Rajoy interposés un recurs d’inconstitucionalitat, al·legant que s’envaïen competències estatals en matèria de règim energètic.

Ara, la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar els problemes d’exclusió residencial i de pobresa energètica va ser aprovada pel Parlament de Catalunya per unanimitat. L’objectiu era donar resposta a les situacions de vulnerabilitat en que es troben les persones més afectades per la crisis econòmica i social.

Aquesta llei, fruit del consens polític i social, era un bon instrument que ha permès donar cobertura i emparament a persones amenaçades de desnonament del seu habitatge o del tall en els subministraments bàsics d’energia.

Una llei que, malauradament ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional per part del govern central en funcions. El govern del PP ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei demostrant una vegada més la seva manca de sensibilitat social.

Davant d’aquest nou atac a l’autonomia local i a la nostra ciutadania més desfavorida, el passat 3 de maig es va celebrar una cimera amb els grups parlamentaris, els promotors de la iniciativa legislativa popular, la Taula d’entitats del Tercer Sector, la Plataforma pel dret a un habitatge digne, els sindicats UGT i CCOO, i els representants del món local de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, on es va acordar “deixar sense efectes pràctics la resolució del Tribunal Constitucional.

És va acordar l’elaboració d’una nova llei d’emergència soci al que reculli tot allò que ara ha quedat suspès per tal de donar resposta amb mesures útils, pràctiques i segures, a la ciutadania que pot veure’s afectada per una onada de desnonaments o de talls de subministrament energètic.

El món local en el seu conjunt, i els Ajuntaments en singular, com administracions més properes als ciutadans, continuarem malgrat la interposició de recursos i la suspensió de normatives, ajudant a la gent perquè servir als nostres ciutadans i especialment, als més vulnerables, és la nostra raó de ser.

Per tot això abans esmentat, l’Ajuntament en Ple, proposa l’adopció dels següents:

ACORDS Primer.- Expressar el total rebuig a l’actuació del Govern espanyol promovent recursos contra normatives que protegeixen les person es més vulnerables afectades per una situació d’emergència d’habitatge o de pobresa energètica.

Segon.- Denunciar l’actitud política miop i la manca de sensibilitat social del Govern espanyol que malgrat els requeriments comunitaris no ha formulat cap normativa en matèria de protecció dels consumidors i de les persones que es troben en situació de desemparament.

Tercer.- Donar suport a l’acord de la cimera entre Govern, Parlament i entitats municipalistes i socials d’elaborar ràpidament una normativa que integri diferents mesures i que permeti recuperar eines d’actuació en aquesta matèria per part de les administracions locals i de la Generalitat.

Quart.- Demanar a les entitats bancàries i financeres que assumeixin també el seu paper en la solució dels conflictes habitacionals.

Cinquè.- Reiterar el compromís social i la unitat de les institucions catalanes per donar solucions conjuntes per tal que els municipis que són governs locals i administracions de proximitat, continuem donant suport a les famílies i persones que més ho necessiten.

Sisè.- Donar coneixement dels acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), al Síndic de Greuges, a l’Agència Catalana de Consum, a l’Organització de Consumidors i Usuaris, al govern espanyol i a la Unió Europea.

Trobareu la moció clicant aquí

El ple de l'Ajuntament de Cabrils debatrà una moció contra l'acord entre la UE i Turquia

Argiris Mantikos/Eurokinissi/AP Photo

Al ple de l'Ajuntament de Cabrils del mes de maig de 2016 els grups municipals debatrem una moció del món local en contra dels acords als que han arribat els estats de la UE i Turquia per a retornar als refugiats que arriben a les costes europees a Turquia. Aquest acord han estat denunciat des de diferents fòrums per incomplir l'esperit de la declaració internacional dels drets humans i les convencions internacionals pels refugiats. És un pas enrera en la cerca d'una solució humanitària al resultat dels conflictes regionals a la part oriental de la Mediterrània i Orient Proper. Des de la Taula de Refugiats de Cabrils s'estan coordinant accions a nivell municipal per a difondre les conseqüències d'aquesta crisis i fer accions per a proporcionar recursos que puguin ser destinats a millorar les condicions de vida dels refugiats que arriben a Europa.

MOCIÓ EN CONTRA DE L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I L'ESTAT DE TURQUIA El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional.

Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats.

A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i :

Per tot això, a proposta dels grups municipals de CiU, ERC, MUC i PSC, es proposa l'adopció dels següents

ACORDS:

Demanem al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.

Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.

Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia.

Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.

Manifestem el nostre compromís d’oferir els municipis com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

Donarem suport i col·laborarem amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

Definirem els serveis i infraestructures que poden oferir els nostres municipis per acollir les persones sol·licitants d’asil.

Treballarem en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

Endegarem i garantirem polítiques municipals de cooperació al desenvolupamen amb vocació transformadora.

Finalment farem arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea

Ordre del dia del ple del mes de maig 2016

Dijous dia 26 de maig 2016, a les 20:00h, al Saló de Plens d’aquest Ajuntament, es realitzarà PLE ORDINARI amb el següent

ORDRE DEL DIA

1.- Aprovar l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària de data 31 de març de 2016.

I. Part resolutiva de la sessió

2.- Dictamen d’aprovació inicial de la modificació núm. 2-2016 de la Plantilla de personal de l’exercici 2016.

3.- Dictamen d’aprovació de la Taxa per la prestació de serveis al Complex Esportiu Municipal (Ordenança fiscal núm. 32).

4.- Donar compte del Decret d’Alcaldia 424/2016, de 9 de maig, pel qual es resolen les al·legacions presentades per l’Institut Català de Finances i pel Banco Sabadell, contra l’acord de Ple de data 31 de març de 2016, pel qual s’aprovà la liquidació econòmica del contracte amb l’empresa Areva Trading S.L per liquidació concursal.

5.- Donar compte del Decret d’Alcaldia 425/2016, de 9 de maig, pel qual es resolen les al·legacions presentades per Pluta Abogados y Administradores Concursales SLP, contra l’acord de Ple de data 31 de març de 2016, pel qual s’aprovà la liquidació econòmica del contracte amb l’empresa Areva Trading S.L per liquidació concursal.

6.- Donar compte del Decret d’Alcaldia 426/2016, de 9 de maig, pel qual es resolen les al·legacions presentades per Areva Trading SLU, contra l’acord de Ple de data 31 de març de 2016, pel qual s’aprovà la liquidació econòmica del contracte amb l’empresa Areva Trading S.L per liquidació concursal.

7.- Donar compte del Decret d’Alcaldia 395/2016, de 29 d’abril, sobre el nomenament de personal eventual.

8.- Dictamen, a proposta dels grups municipals de CIU, MUC i ERC, contra l’acord entre la Unió Europea i l’Estat de Turquia.

9.- Donar compte dels informes trimestrals de tresoreria municipals sobre el compliment de la Llei de morositat a l’Ajuntament de Cabrils, relatius al primer trimestre de l’exercici 2016.

II. Part no resolutiva de la sessió

10.- Mocions

11.- Donar compte de les resolucions dictades per l’alcaldia, i dels acords adoptats per la Junta de Govern Local des de la darrera sessió ordinària