Esquerra Republicana a Cabrils va presentar el darrer ple la moció referent a la sentència del Tribunal Consitucional relativa a l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terenys de Naturalesa Urbana. Una moció que va ser acordada per les dues entitats muncipalistes més grans del país, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. Una moció important pel seu contingut, pel possible impacte futur sobre les arques municipals. Dependrà finalment de les persones que podran acollir-se-hi.
A la comissió informativa, CiU va manifestar la seva voluntat d'afegir-se-hi.
Posem-nos en antecedents:
El Tribunal Constitucional, en la seva sentència del 16 de febrer del 2017, estima en part la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat Contenciós-Administratiu de Donostia contra la regulació de l’impost de la plusvàlua municipal.
En primer lloc, mostrem total acord amb el sentit d'aquesta sentència. El mètode de càlcul definit per la llei d'hisendes locals en ocasions provoca que es gravin situacions en que no existeix un increment real de valor del terreny de naturalesa urbana (plusvàlua). Des del nostre grup entenem que es tracta d’una qüestió de justícia tributària i donarem suport a totes aquelles iniciatives que, partint d’una anàlisi rigorosa, aportin solucions tècnicament viables.
D’altra banda, aquesta sentència del TC només anul·la els articles de la Norma Foral 16/1989, de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana de Guipúscoa. La mateixa sentència declara improcedent pronunciar-se sobre els articles 107 a 110 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals per no ser articles aplicats al procediment que origina aquesta qüestió d'inconstitucionalitat. Malgrat tot, per ser articles idèntics als anul·lats, entenem que l'Estat haurà d'actuar i modificar els articles corresponents de la llei d'hisendes locals. En aquest sentit, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies ja han sol·licitat formalment a l’Estat que realitzi els canvis normatius necessaris per adaptar l’estructura d’aquest impost a la doctrina marcada pel TC. També s’han registrat iniciatives de diversos grups al Congrés demanant que s’acceleri aquesta reforma.
L’any 2014 els municipis catalans van ingressar 445 milions d’euros per aquest impost, representant gairebé un 10% sobre el total d’ingressos tributaris municipals. El conjunt de municipis de l’Estat van ingressar 2.280 milions d’euros.
A Cabrils, el 2013 els drets reconeguts van ser de 970.987,56€, el 2014 arribaven a 1.301.585,74€ i el 2015 s’assolien els 1.761.538,26€ sent el pressupost municipal global de la corporació els darrers anys al voltant dels 11 milions d’euros.
En conseqüència, és urgent efectuar els canvis legislatius necessaris que permetin exigir l’impost amb plena seguretat jurídica.
Pel que fa al retorn de les quotes tributàries ja liquidades entenem que no existeix base jurídica per fer-ho mentre no hi hagi un pronunciament judicial directe sobre la pròpia ordenança fiscal o sobre els articles 107 a 110 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals que regulen aquest impost i en els quals se sustenten les nostres ordenances fiscals.
Amb caràcter general, els tribunals han establert que les sentències que anul·len parcialment una ordenança no tenen efecte sobre els actes ferms i consentits, ja que prevaldria l'article 19 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals sobre l'article 110 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa. Per contra, segons diversos pronunciaments del TSJC, en el cas de les autoliquidacions si hi haurà extensió dels efectes de la sentència amb un efecte retroactiu de quatre anys. Quan hi hagi un pronunciament directe sobre l’articulat de la llei d’hisendes locals, hauran de ser els serveis tècnics de cada ajuntament qui valorin en quins casos es pot procedir al retorn de les quotes liquidades i ens quins casos la normativa tributària no permetria fer-ho.
A l’espera que el legislador estatal efectuï la corresponent modificació legislativa de la llei d’hisendes locals, és recomanable que els ajuntaments adoptin ja aquesta doctrina per a les futures liquidacions. Per tant, caldrà implementar les mesures necessàries que permetin acreditar documentalment els supòsits en que no s’ha produït un increment real de valor dels terrenys de naturalesa urbana, evitant practicar cap liquidació.
Entenem que tècnicament no és viable plantejar un retorn d’ofici de totes aquelles liquidacions efectuades sense l’existència de l’increment real de valor, precisament perquè abans caldria acreditar documentalment aquesta manca d’increment real de valor. El que si poden fer els ajuntaments és habilitar un punt d’informació específic on els afectats puguin plantejar tots els seus dubtes i que permeti agilitzar totes les gestions referents al retorn d’aquestes liquidacions quan hi hagi un pronunciament definitiu que afecti als articles de la llei d’hisendes locals que regulen aquest impost.
Finalment, cal recordar que la llei 18/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència ja va incorporar una exempció en l’article 105 del RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals per a les transmissions realitzades per persones físiques amb ocasió de la dació en pagament i execucions hipotecàries. També l’article 108 el RDL 2/2004 de la llei d'hisendes locals recull la possibilitat que els ajuntaments estableixin una bonificació de fins al 95% en la quota íntegra de l’impost en les transmissions per causa de mort realitzades en favor dels conjugues, ascendents i descendents.
En conclusió, entenem que cal adoptar una posició prudent a l’espera del pronunciament del TC sobre els articles la llei d’hisendes locals que regulen aquest impost i a l’espera dels canvis legislatius que es facin per adaptar l’estructura d’aquest impost al que estableix la sentència del TC.
