El ple de l'Ajuntament de Cabrils debatrà una moció contra l'acord entre la UE i Turquia

Argiris Mantikos/Eurokinissi/AP Photo

Al ple de l'Ajuntament de Cabrils del mes de maig de 2016 els grups municipals debatrem una moció del món local en contra dels acords als que han arribat els estats de la UE i Turquia per a retornar als refugiats que arriben a les costes europees a Turquia. Aquest acord han estat denunciat des de diferents fòrums per incomplir l'esperit de la declaració internacional dels drets humans i les convencions internacionals pels refugiats. És un pas enrera en la cerca d'una solució humanitària al resultat dels conflictes regionals a la part oriental de la Mediterrània i Orient Proper. Des de la Taula de Refugiats de Cabrils s'estan coordinant accions a nivell municipal per a difondre les conseqüències d'aquesta crisis i fer accions per a proporcionar recursos que puguin ser destinats a millorar les condicions de vida dels refugiats que arriben a Europa.

MOCIÓ EN CONTRA DE L’ACORD ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I L'ESTAT DE TURQUIA El passat 18 de març el Consell Europeu va prendre un acord que vulnera la legislació que protegeix les persones refugiades i posa en joc els drets humans. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que aglutinen els municipis catalans i institucions supramunicipals que treballen conjuntament per la solidaritat, la pau i els drets humans, rebutgen aquest acord que no respecta el Dret Internacional.

Lluny d’aquesta decisió presa pels caps d’estat, els ajuntaments i les institucions supramunicipals estan donant suport a les persones refugiades en ruta, a través de la campanya del Fons Català i estan treballant per a la seva integració quan arribin als municipis catalans, com expressa el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont, en la seva carta al comissari de Migracions de la UE del passat 15 de març, en la qual afirma que Catalunya està preparada per acollir al voltant de 4.500 refugiats.

A la cimera entre els estats de la Unió Europea i Turquia, prèvia a aquest acord, lluny de trobar una sortida que garanteixi el respecte dels drets humans i compleixi amb l’obligació dels estats d’acollir les sol·licitants d’asil, la Unió Europea va acordar l’externalització de fronteres i la subcontractació d'aquestes responsabilitats a l’Estat turc, com ja hem vist a la frontera sud de Ceuta i Melilla amb el Marroc o amb els Centres d’Internament per a Estrangers fora de territori comunitari, a canvi de 3.000 milions d’euros addicionals a partir del 2018 – a banda dels ja assignats fins al 2017 –, la liberalització de visats i avançar en la negociació de l’adhesió de Turquia a la UE.

La solució que ha trobat Brussel·les per gestionar l’arribada de centenars de milers de persones que fugen de la guerra, de la misèria i d’altres tipus de persecucions és triple. Primer, evitar que trepitgin sòl europeu amb l’increment de les operacions de control de fronteres exteriors amb la participació militar de l’OTAN, segon, acordar l’expulsió a Turquia d’aquells que tot i així puguin arribar a les illes gregues jugant-se la vida a la Mediterrània, i tercer, bloquejar la ruta dels Balcans cap al nord d’Europa que el 2015 van utilitzar 900.000 persones.

L’entesa que s’assoleix amb Turquia respon exclusivament a la utilització de les polítiques migratòries al servei d’una lògica securitària que arrasa amb els suposats valors fundacionals europeus de solidaritat i respecte als drets humans. L’execució del text aprovat impedeix a totes les persones que arribin de forma irregular a Grècia la possibilitat de sol·licitar l’asil a Europa quan no existeix una altra via que no sigui la irregularitat.

Un cop més veiem com la UE parteix d’una premissa falsa: blindar les fronteres d'Europa acabarà amb la crisi humanitària a la Mediterrània. Traslladar les persones refugiades i migrants a un estat tercer no és acabar amb la crisi humanitària, sinó expulsar-la de territori comunitari, i prioritzar les operacions de control i seguretat en lloc de les de salvament a les aigües frontereres. Si volem acabar amb el tràfic d’éssers humans i amb les morts a la Mediterrània, cal voluntat política garantint vies segures i legals: visats humanitaris, possibilitat de sol·licitar l’asil en ambaixades i consolats europeus en els països d’origen i trànsit, etc. Les mesures adoptades són un despropòsit, una mostra més del paper vergonyós que tenen els estats i les institucions europees des de l’inici d’aquesta crisi que xoca frontalment amb l’obligat compliment de la Convenció de Ginebra i amb l’article 19.1 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es prohibeixen explícitament les expulsions col·lectives.

Davant d'una Europa incapaç de donar una resposta adequada garantint condicions dignes a totes les persones dins del territori propi comunitari, com veiem a Calais, a Ceuta i Melilla, a Dunkerque o a Idomeni, avui ens torna a tocar dir prou a nosaltres, al món local, a la societat civil organitzada, i a les ciutadanes i ciutadans d’aquesta Europa que ens fa vergonya i :

Per tot això, a proposta dels grups municipals de CiU, ERC, MUC i PSC, es proposa l'adopció dels següents

ACORDS:

Demanem al Congrés que exigeixi al Govern en funcions que bloquegi l'acord entre la Unió Europea i Turquia que permetrà tornar a territori turc als refugiats que han arribat a Grècia i que tota negociació en el Consell Europeu ha d'estar subjecta al respecte dels drets humans i el Dret Internacional.

Reclamar que es garanteixin vies d'accés a la protecció internacional legals i segures en països d'origen i trànsit i que el govern espanyol assumeixi la seva responsabilitat acceptant íntegrament les quotes de persones reubicades i reassentades que li corresponen.

Denunciar l’expulsió de les ONG que estan treballant en el salvament, l’acollida i l’acompanyament de les persones refugiades que estan en ruta a Grècia.

Assegurar el desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, aprovat pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 28 de gener de 2014, dotant-lo del pressupost adequat i suficient per a poder implementar les mesures concretes que en recull, que garanteixin una acollida estable i de qualitat.

Manifestem el nostre compromís d’oferir els municipis com a territori d’acollida i protecció. Adaptant els plans d’acollida municipal a les necessitats especials de les persones sol·licitants d’asil per garantir la seva vida en família i la seva integració.

Donarem suport i col·laborarem amb les entitats catalanes i xarxes d’entitats que treballin en l'acollida i el servei a les persones sol·licitants d’asil.

Definirem els serveis i infraestructures que poden oferir els nostres municipis per acollir les persones sol·licitants d’asil.

Treballarem en la sensibilització i el compromís de la població del municipi per garantir la integració de les persones refugiades, creant els vincles i la interacció necessària per prevenir el racisme i/o la discriminació, i promoure la cohesió social.

Endegarem i garantirem polítiques municipals de cooperació al desenvolupamen amb vocació transformadora.

Finalment farem arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol i a la Unió Europea