Perquè vàrem votar en contra del POUM

El passat 24 de novembre va portar-se a ple, amb el pressupost del 2017, també el POUM. Sota aquestes línies us expliquem perquè vàrem votar en contra del POUM:

A mode d’introducció i en línies generals, es podria dir que Esquerra vam votar en contra del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per estar en desacord amb alguns dels plantejaments en que aquest es fonamenta. En aquest sentit, cal destacar que hem utilitzat tots els mecanismes dels que l’administració disposa per intentar que el govern considerés la inclusió de les nostres propostes en la previsió del futur de Cabrils. I tot i que en alguns aspectes hem aconseguit el nostre objectiu, decisions fonamentals del govern actual provoquen que haguem de mostrar el nostre rebuig, en primer lloc, cap al que considerem un model de poble que s’aparta del que creiem que és, ha estat i voldríem que fos Cabrils, i en segon lloc, cap a la pèrdua de la gran oportunitat de millora del municipi que suposa l’aprovació d’aquest POUM en les condicions en que es du a terme.

Així doncs, fem una mica de memòria sobre els aspectes més rellevants que han suposat l’inevitable vot en contra, i quines propostes d’Esquerra van prosperar a l’hora d’ésser incloses en el document final:

Principals èxits:

Partició dels habitatges per estar propers al centre i als serveis, no per tenir més de 400m2 de superfície habitable A través dels grups de treball proposats pel govern amb l’objectiu d’exposar les seves decisions als regidors de l’oposició i d’apropiar-se de totes les propostes possibles sobre aspectes conflictius derivats de les mateixes, (només cal llegir a la web municipal l’acta del grup de treball sobre el POUM del 12/04/2016 per veure la instrumentalització que el govern fa d’aquestes reunions, fins al punt de deixar per escrit que totes les propostes són seves, en un gran exercici de transparència, on per desgràcia no s’hi pot trobar l’àudio gravat de la reunió. Que ens va oferir “perles” memorables sobre el per què l’alcaldessa considerava innecessària l’existència d’habitatges de dimensions reduïdes). Es va aconseguir que aquests habitatges a dividir deixessin d’identificar-se per la seva superfície i es delimitessin per la seva proximitat al centre del poble i als seus serveis. Entenent que la densificació del municipi tenia molt més sentit al voltant del centre que al capdamunt de les urbanitzacions.

Reducció de la superfície planificada per a ús industrial

A través de les al·legacions presentades, no només per Esquerra, sinó per molts veïns de Cabrils, el govern es va veure forçat a reduir significativament el desmesurat creixement de superfície per a ús industrial que plantejava en un inici. Tot i això, el govern continua proposant l’alineació de polígons industrials en l’última gran zona agrícola del municipi. Fet sobre el qual sempre hem discrepat, amb aquest i amb l’anterior govern, per estar a les antípodes del nostre model de poble per a Cabrils.

Principals reclamacions “falled on deaf ears”:

Habitatge protegit

Segons resposta del govern a la reclamació d’Esquerra: “els percentatges de sostre residencial per habitatge protegit són estrictament els que resulten de l’aplicació de la legislació vigent”. Fet que tristament provoca que Cabrils esdevingui un municipi on difícilment els joves es puguin quedar a viure. Especialment quan el mercat de lloguer amb preus accessibles per a aquests joves (i no tan joves), a Cabrils, és gairebé inexistent.

Polígons industrials nous rere polígons industrials buits

Tot i la reducció de superfície, el govern ha tirat endavant el planejament de dos grans superfícies dedicades a ús industrial en la zona agrícola a tocar de l’autopista. Aquestes dues zones però, no són iguals. La zona compresa entre la carretera BV-5022 i el Torrent Roldós, suposarà que els veïns de la resclosa canviïn de veïns. De les canyes i els arbres al voltant del torrent a una zona industrial d’uns 9.000m2 amb benzinera. En canvi, en la zona de l’IRTA el govern proposa la qualificació de “sòl urbanitzable no delimitat” que en contra de l’afirmació en el Ple de novembre “El sòl urbanitzable no delimitat és el mateix que el sòl no urbanitzable” concedeix a l’Ajuntament de Cabrils la clau per a desenvolupar-lo en el moment en que ho consideri oportú, justificant la seva necessitat. Fet que ens pot deixar dormir tranquils, ja que és tant difícil justificar la seva necessitat, com casar unió amb independència.

Sigui com sigui, continuem pensant que Cabrils no necessita aquestes zones industrials, i en canvi, faria bé de conservar l’última gran zona de terreny no urbanitzat. De la mateixa manera que creiem que Cabrils no es pot permetre el luxe de perdre els seus joves, forçant-los a marxar per manca d’habitatges al seu abast. Per aquestes raons, decidim que el model esboçat per Convergència, per Unió i pel MUC, no és el model on ens agradaria viure d’aquí a uns anys, i per descomptat, no té res a veure amb el poble que Cabrils podria arribar a ser.